Pro. Iosepho Fonat ville de Flix habitator, contra syndicum univercitatis ville del Cogul, & c / relator nobilis Don Christophurus de Potau ; in actis Armengol



1681
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Il·lustre Col·legi d'Advocats de Catalunya (ICAB).

Pro. Iosepho Fonat ville de Flix habitator contra syndicum univercitatis ville del Cogul, & c. Relator nobilis Don Christophurus de Potau. In actis Armengol
Fonat, Josep


[S.l.] : [s.n.], [1681?]
[8] p.
1681 és la data més moderna en el text. Signat per: De Cordova V.I.D. Precedeix el títol: Iesus, Maria, Ioseph, cum divo Francisco Xaverio Indiarum Apostolo.

Rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula. From El Cogul to Kyoto / Gemma Hernández, Mauro S. Hernández
Hernández i Herrero, Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 11-31
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

Roca dels Moros in El Cogul is the first set of prehistoric paintings documented in Catalonia, and since its discovery in 1908 it has been a referent in prehistoric art on the Iberian Peninsula. Its existence garnered international attention on par with the bison of Altamira. The history of Roca dels Moros in El Cogul is the history of prehistoric rock art on the eastern side of the Iberian Peninsula. Based on this site, this article is a synthesis of the results of a study on the post-Palaeolithic rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula for over 100 years, along with a discussion of the public administrations efforts to further the conservation and protection of this kind of archaeological site. These efforts have earned the rock art of the Mediterranean basin on the Iberian Peninsula a place on UNESCOs list of World Heritage Sites.

Art rupestre a l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Del Cogul a Kyoto / Gemma Hernández, Mauro S. Hernández
Hernández i Herrero, Gemma


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 129-146
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

La Roca dels Moros del Cogul és el primer conjunt de pintures prehistòriques documentat a Catalunya i va ser des del moment del seu descobriment, l'any 1908, un referent de l'art prehistòric peninsular; la seva existència adquirí un ressò internacional equiparable a l'assolit pels bisons d'Altamira. La història de la Roca dels Moros del Cogul és la història de l'art rupestre prehistòric del vessant orien-tal de la península Ibèrica.A partir d'aquest conjunt, es fa una síntesi dels resultats de la investigació sobre l'art rupestre postpaleolític a l'arc mediterrani de la península Ibèrica durant més de cent anys, sense oblidar els esforços realitzats des de les administracions per avançar en la conservació i protecció d'aquest tipus de jaciments arqueològics, cosa que va fer possible la inclusió de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la pe-nínsula Ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Les Inscripcions ibèriques i llatines del Cogul (les Garrigues, Lleida) / M. Isabel Panosa Domingo, Isabel Rodà De Llanza, Jürgen Untermann
Panosa i Domingo, Maria Isabel


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 24 (2014) , p. 27-40 : il. (Documents) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article sintetitza les investigacions prèvies sobre les inscripcions ibèriques i llatines de la Roca dels Moros del Cogul i aporta una nova anàlisi dels seus textos a partir dels darrers treballs de documentació gràfica efectuats en el jaciment. Es presenta un nou calc integral del conjunt, al qual s'ha aplicat un tractament específic de les imatges i dels signes que ha posat de manifest importants detalls anteriorment ocults. El nou material gràfic ha permès fer una revisió de les lectures precedents d'aquests textos, ampliar-les i aportar nous elements per a la interpretació del contingut. Es comenta l'atribució votiva d'una part de les inscripcions en el context d'un possible santuari d'origen preromà i també s'ofereixen noves aportacions referents a l'àmbit de la toponímia o de les indicacions de tipus territorial.

Teatre català avui, 2000-2017: 4t Encontre d'Escriptors i Crítics a les Garrigues : El Cogul, 2017 / a cura d'Àlex Broch, Joan Cornudella i Francesc Foguet

Encontre d'Escriptors i Crítics a les Garrigues (4t : 2017 : El Cogul )


Juneda : Fonoll, 2018
356 p. ; 21 cm (Quaderns de Bellaguarda, 3) 
ISBN 9788494897603

Teatre català avui 2000-2017 recull les ponències del 4t Encontre d'escriptors i crítics a les Garrigues, centrat en el teatre català dels últims anys. Les aportacions d'Albert Mestres, Oriol Puig, Ramon X. Rosselló, Joan Tomàs Martínez Grimalt, Carles Cabrera, Emili Baldellou, Eva Saumell i Olivella, Jordi Vilaró, Francesc Foguet, Santiago Fondevila, Núria Casado i Miquel M. Gibert presenten una radiografia del teatre català contemporani més recent, que s'orienta cap a un futur molt obert. Una crònica de present amb tota la seva complexitat. (Editorial).

Centro de interpretación de las pinturas rupestres de la "Roca dels Moros" del Cògul, Lérida, España



En: En blanco : revista de arquitectura, N. 10 (2012) , p. 90-99 : il.
Fotografies, alçats, plantes, seccions, detalls.

El Vint-i-cinquè aniversari del Grup Cogul / Juan Manuel Nadal Gaya
Nadal i Gaya, Joan Manuel


En: Arts : revista del Cercle de Belles Arts de Lleida. Lleida, Núm. 1 (gen. 1990), p. 18-19

El Fossar de la llibertat : drama del Cogul ; Poemes d'amor i fidelitat / Jaume Cuadrat Realp
Cuadrat i Realp, Jaume


[S.l.] : Edicions de la Llibertat de Catalunya, 1970
1 vol. ; 19 cm

El Covacho con pinturas rupestres de Cogul (Lérida) / Martín Almagro Basch
Almagro i Basch, Martí


Lérida : Instituto de Estudios Ilerdenses, 1952
93 p., [10] f. de làm. : il. col. ; 29 cm

Interpretación de un adorno en las figuras humanas masculinas Alpera y Cogul : ensayo de Anografia comparada / por Isamel del Pan y Paul Wernet
Pan, Ismael del


Madrid : Establ. Tip. de Fortanet, 1915
11 p. : il. ; 24 cm (Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Prehistóricas, 3) 
Separata de: Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, t. 15, (1915, abril). A la part superior de la portada: Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas.

Notes d'archéologie préhistorique : une excursion aux fresques préhistoriques de Cogul, près Lérida, Espagne / par Comte Bégoven
Begouen H., Comte


Toulouse : Librairie de l'Université, 1913
15 p. : il
Separata de: Bulletin de la Société archéologique du Midi, 1912.

Les Pintures quaternàries de la Roca del Cogul / Henri Breuil
Breuil, Henri


Lleida : Centre Excursionista de Lleida, 1908
[6] p., 1 làm. : il. ; 25 cm
Separata de: Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda. Núm. 10 (octubre 1908).

Document únic de protecció civil municipal de Cogul (DUPROCIM) [Fitxer informàtic] / Document redactat per l'Oficina Tècnica del Consell Comarcal de les Garrigues



Les Borges Blanques : Consell Comarcal de Les Garrigues, 2018
1 recurs en línia (178 p.)
Fitxer de text PDF. Es requereix Adobe Reader. A portada: INFOCAT, NEUCAT, INUNCAT.

Capibrevium del Cugul



1701
[1], [4] en bl., [4], 15 f., [4] en bl. : il. ; 36 cm
Text orlat amb doble filet. Caplletres amb decoració cal·ligràfica a rúbrica. Il·lustracions: f. [4]: portada orlada per dibuix en forma de camafeu amb motius angelicals i florals. Conté: f. [1-3]: Rúbrica del present capbreu. Títols ornamentats amb motius florals.

Còpia autoritzada pel notari de Barcelona Joan Ribes en 1701, referent als béns i drets de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a Cogul, província de Lleida.

Don Carlos, pro la gracia de Dios Rey de Castilla ... Don Francisco Gonzalez de Bassecourt, Conte del Asalto ... Gobernador y Capitan General del Exercito y Principado de Cataluña y Presidente de su Real Audiencia ... sabed que en la nuestra Corte y Audiencia que reside en la ciudad de Barcelona ... se nos dió y presentó el pedimiento que sigue ... que dichos Venerable Abad y Real Monasterio son dueños jurisdiccionales, alodiales y campales del lugar y termino del Cogul ...
González de Bassecourt, Francisco (Asalto, Conde del)


[S.l.] : [s.n.], [1788?]
[4] p. ; 31 cm
Text datat a Barcelona, el 13 de desembre de 1788. Tít. obtingut de les primeres lín. del text.

Goix de la Venerable Imatje del Sant Christ de Cogul [Material especial]



Lleyda : Imp. de Pagés, [entre 1894 i 1916]
[1] f. : il. ; 31 cm
Fotogravat amb la imatge del Sant Crist. Orla tipogràfica. Text a 2 columnes. Tornada : Puig en Creu foreu clavat / Per remey del Pecador: / Perdonaunos nostres culpes / Misericordia Senyor.

El Conjunt rupestre de la roca dels moros : Centre d'Estudis de les Garrigues / Anna Torres Fernández, Maria Cacheda Pérez, Clara López Basanta
Torres Fernández, Anna


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 35 (juny 2018), p. 18-19 : il. (El museu) 

Els centres d'interpretació de l'art rupestre de Catalunya (CIAR). Divulgar el patrimoni mundial / Ramon Viñas Vallverdú, Agustí Vericat i Jaume Mor
Viñas i Vallverdú, Ramon


En: Podall. Montblanc, núm. 2 (2013) , p. 26-55 : il (Prehistòria) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer al públic en general, l'existència dels Centres d'Interpretació de l'Art Rupestre de Catalunya (CIAR), així com la seva història, tasques i situació, amb la finalitat de divulgar aquesta manifestació del nostre país, declarada patrimoni mundial per la UNESCO des de l'any 1998.

La "Cova de les Creus", la "Cova de la Pujola", i el despoblament de "La Cova" al terme de Cogul : aportació al coneixement de l'hàbitat medieval i modern en balmes / Mateu Esquerda Ribes
Esquerda i Ribes, Mateu


En: 123378 IV Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. El Vilosell, 20 de setembre 2003. [Les Borges Blanques] : Consell Comarcal de les Garrigues, 2004. p. 37-55 : il
 (Història medieval i moderna) 
Bibliografia. Annexos.

Aquest treball pretén exposar tres indrets força desconeguts, i que criden l'atenció per diverses raons: primer, per la coincidència i similitud al tractar-se tots tres de balmes; segon, per mostrar tres tipus diferents d'aprofitament: un amb restes d'art plàstic, l'altre de marcat caràcter agrari i l'últim relacionat amb les pastures i la transhumància; i tercer, per tenir algunes característiques que els apropen o relacionen física i culturalment, junt amb la toponímia, amb els esmentats jaciments de la Cova dels Moros i del Saladar. Aquests indrets són són coneguts a nivell local com la "Cova de les Creus", "la Cova de la Pujóla" i el despoblat de "la Cova".